Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

Nadal 2017-18

Nadal 2017-18

L'ofrena de cera i llantions al santuari de Misericòrdia de Reus


Els llantions i la cera actualment a Reus i al Santuari:
A la prioral de sant Pere de Reus encara hi ha la “candela” cremant nit i dia en record agraït pels favors rebuts de la Mare de Déu aquell 1592.
I la devoció de fer cremar la candela és la que ens ha arribat fins avui davant de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu Santuari, com a acció de gràcies o pregària, tal com diu l’oració de l’ofrena del llantió:

- Déu del cel, gràcies pels dons rebuts, per la vida, per la redempció que ens portà el vostre Fill Jesús, i per la fe, que em permet estar avui davant vostre.
- Acolliu, Verge de Misericòrdia, la meva pregària que, juntament amb la flama d'aquest llantió, vol parlar-vos de tot allò que estimo, la família, els amics, el treball... o tot allò que temo. Tot us ho porto com a ofrena.
- Presenteu a Déu la meva pregària, i així s’esvairà la meva por. Amén.


Els llantions i el lloc on depositar-los davant de la Mare de Déu de Misericòrdia han anat canviant en el temps. Han succeït incendis fortuïts i el manteniment del Santuari s’ha vist alterat en diverses ocasions. En l’actualitat el llantió que el Santuari ofereix per ser utilitzat com a donatiu pels fidels està dissenyat especialment per al lloc concret on hi ha els canelobres (vestíbul lateral del Santuari), reduint-se el risc d’incendis.



Es tracta d’un lloc interior, on les llànties estan molt properes unes amb les altres i amb possibilitat de que la cera calenta pugui caure per sobre dels llantions veïns. L’empresa de Reus que els subministra a “Misericòrdia” ha aconseguit que la parafina (cera) i el seu recipient siguin una mica diferents a la resta (i no només en el disseny exterior); el recipient està pensat per aguantar temperatures altes durant força estona i la quantitat de fums residuals és la mínima possible.

Aquests llantions estan a disposició de tots els fidels que ho desitgin. L’adquisició dels mateixos no és pas obligatòria i, ben al contrari, cal considerar l’import dels mateixos com un donatiu que servirà per aconseguir l’objectiu de mantenir el Santuari com a lloc de peregrinació i pregària al llarg dels temps.


És cert que hi ha fidels que fan ofrena a la Mare de Déu de llantions diferents als que el Santuari subministra. Ningú impedirà que així es faci, però cal entendre que és aleshores quan les persones col·laboradores amb el Santuari tenen la responsabilitat de vigilar-los amb més atenció que els llantions habituals i procurar no deixar-los cremar fins al final per evitar aquells riscos que abans es comentaven.

Per altra banda, tots els llantions, siguin quins siguin, quan es retiren es converteixen en el gran ciri que hi ha al vestíbul lateral, als peus de la Mare de Déu i al costat de tota la resta de llantions, i que flameja simbòlicament reunint totes les nostres intencions i pregàries.

Història i devoció de l’ofrena de cera:
La devoció mariana ha estat present a Reus des de molt antic i probablement des dels seus començaments com a vila.

Hi havia també, i des de ben antic, a moltes poblacions el costum d’encendre la candela com a protecció de la pesta i evitar el contagi d’aquesta malaltia. Es tractava de mantenir encesa una candela davant d’una imatge de Jesucrist, de la Mare de Déu o del Santíssim Sagrament. A Reus hi ha documentació històrica d’aquest costum ja cap el 1284, cremant davant d’una imatge de Maria;  i durant el segle XIV aquesta candela ja cremava nit i dia.


I ara cal recordar el relat de l’aparició de la Mare de Déu a la fadrineta el 1592 a la nostra ciutat: la fadrineta explica que la “Senyora” va demanar que, per aconseguir que desaparegués l’epidèmia de pesta que afectava aleshores la població, calia renovar la devoció de la candela tot fent-ne una de tan llarga que arribés a donar el tomb a la muralla de la vila (actual tomb de ravals) i que després es deixés encesa dia i nit davant el Santíssim. Com que la devoció de la candela es va renovar i la pesta va desaparèixer, la població, agraïda, va fer construir una primera ermita, i després l’actual Santuari, en els terrenys del Pere Coixí (lloc de l’Aparició) per tal de venerar la imatge de la Mare de Déu que hi havia a l’antiga capella de Betlem (al carrer de Monterols) i que la fadrineta va reconèixer com la Senyora que se li va aparèixer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada