Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

La Història de l'Aparició i del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus

BREU HISTÒRIA DEL SANTUARI DE MISERICÒRDIA




Fem una mica de memòria:
-->
A "Misericòrdia", just després de 1592, als terrenys d'en Pere Cotxí, "els senyors Jurats" de la vila de Reus van decidir construir-hi una ermita per tal de mantenir viva la devoció a la Mare de Déu ("Madona Santa Maria" - Verge dels "Sets Goigs") i recordar, així, el relat de l'Aparició de la Verge que els va fer la "fadrineta" i l’ajut que la Mare de Déu va realitzar en la finalització de l'epidèmia de la pesta.



En aquesta nova ermita de "Misericòrdia", la imatge de la Mare de Déu que s'hi va instal·lar provenia de la capella de "Betlem", situada al carrer de Monterols: la "fadrineta" va reconèixer a la Verge dels "Sets Goigs" (que era en aquella capella de "Betlem”) com la Verge que se li va aparèixer. 
Originàriament, aquesta imatge de la Verge dels Sets Goigs" ("Madona Santa Maria"), era ubicada a l'església de sant Pere de la vila. El 1512 els "senyors Jurats" acorden engrandir l'antiga església de sant Pere, que s'ha quedat petita. El 1530 s'obre la capella de Betlem del carrer de Monterols, casa número 8, donada pel seu propietari Miquel Vidal, que es destina a realitzar les funcions de parròquia interina mentre duren les obres a "Sant Pere". En aquesta capella de Betlem s'hi instal·la la imatge de la Verge dels "Sets Goigs" provinent de l'església de sant Pere.

El 1592, el poble de Reus creu el relat que la fadrineta fa de les aparicions de la Verge Maria i s'acorda de construir una ermita on la fadrineta pasturava el seu ramat i lloc de les aparicions (els terrenys d'en Pere Cotxí).

El 27 de febrer de 1602 es trasllada solemnement la imatge de la Mare de Déu (Verge dels "Set Goigs" o  Verge de "Betlem"), i des d'aleshores sota l’advocació de "Verge i Mare de Déu de Misericòrdia", a la nova ermita de Misericòrdia. També es va instal·lar, com a element ornamental, el retaule gòtic de la Nativitat (o de "Betlem"), igualment procedent de la mateixa capella de "Betlem" (el nom d’aquesta capella del carrer de Monterols, i el canvi d’advocació de la imatge de la Mare de Déu, de Verge dels "Sets Goigs" al de "Betlem", podria associar-se al nom del retaule).

Cap el 1652, en el nou santuari de Misericòrdia que es construeix per tal de fer-lo més gran, s'hi basteix un retaule a l’altar major, realitzat per l’artista Llàtzer Tremulles, on s’hi col·loca, com era costum fins aleshores, la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia.

El 1748 s'encomanà al mestre Lluís Bonifàs i Massó (Valls, 1730-1786) la construcció d'un nou cos al Santuari per tal de bastir un cambril per a la imatge de la Mare de Déu rere el presbiteri. Tot això en acció de gràcies a la Mare de Déu després de les pregàries aquell any per salvar la vinya d'una plaga d’erugues. Aquest cambril i la seva posterior decoració, també realitzada pel mestre Bonifàs, és el que es va conservar fins a la destrucció de 1936, a l'inici del conflicte civil que va sacsejar Espanya.

El 1904 es procedeix a la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. L'any 1904 era un any jubilar marià i el món catòlic celebrava el cinquanta aniversari del dogma de la Immaculada Concepció de Maria. A Reus, el 9 d'octubre de 1904, va tenir lloc la Coronació, imposant a la imatge de la Mare de Déu i a la del nen Jesús unes corones d'argent daurat amb pedreria, que foren una ofrena del rei Alfons XIII el qual, pocs mesos abans (14 d'abril de 1904), havia visitat el Santuari.

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola, el 1939,  es va reiniciar el culte a la Mare de Déu de Misericòrdia, però no al Santuari, ja que aquest era enrunat a causa de l'incendi que va patir com ja s'ha dit el 1936 a l'inici de la guerra Civil. S'encarregà una nova imatge que substituís a la desapareguda a l'escultor barceloní Enric Monjo, i el culte es feu a la prioral de Sant Pere. L'1 de juny de 1941 es va traslladar la imatge de la Mare de Déu al Santuari, i es va instal·lar provisionalment al presbiteri.

El 1954 es va fer un pas important en la restauració del Santuari en ocasió de la solemnitat del cinquantenari de la Coronació de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. Gràcies a les almoines dels fidels es va iniciar la col·locació d'un retaule major nou, el més semblant que es va poder al que hi havia hagut el qual es va anar construint per fases fins a finals dels anys seixanta, i es va refer el cambril de la Mare de Déu instal·lant-hi la imatge. La decoració d’aquells anys dins del cambril va consistir en la col·locació de cortinatges proporcionats per les empreses tèxtils de la ciutat. Es va incorporar la imatge de sant Josep de l'escultor reusenc Ramon Ferran i, el 1967, les imatges de sant Joaquim i santa Anna del també reusenc Joan Rebull a dreta i esquerra del retaule de l'altar major.

El 2001 es van instal·lar els dos grans quadres a les parets laterals del presbiteri del pintor Andreu Martró representant l'adoració dels pastors i dels reis, els mateixos motius que ja eren evocats al presbiteri del Santuari abans de la seva destrucció.

Després de la celebració del centenari de la Coronació de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, l'any 2004 es van iniciar les obres per tal de recuperar els temes essencials en la decoració i ornamentació del cambril, així com facilitar-ne l'accés a persones amb dificultats de moviment. Es van substituir els cortinatges per fusta noble. Es va restaurar la pintura al fresc que hi ha al llanternó del cambril, datada del segle XVIII i únic element existent en l'actualitat de l'ornamentació original. Es va aconseguir crear un lloc de pregària annex al cambril on hi ha, en dipòsit, el retaule gòtic original de l'antiga església de Betlem del carrer de Monterols. Es van eliminar barreres arquitectòniques col·locant rampes i ascensor per accedir al cambril. L'última actuació fou per la Pasqua del l'any 2008: es van tornar a posar en el cambril, i tal com hi eren al cambril destruït, les imatges de quatre de les matrones de l'Antic Testament, precursores de la Mare de Déu, Abigaïl, Ester, Judit i Rut, obres de l'escultor Artur Aldomà, i també s'instal·laren unes peces de ceràmica de la ceramista local Neus Segrià.

Al Santuari hi ha altars dedicats als reusencs sant Bernat Calvó, bisbe de Vic i abat de Santes Creus, a santa Maria Rosa Molas fundadora de la Congregació de les Germanes de la Consolació, i als beats Antoni Llauradó i Eusebi Forcades, germans de Sant Joan de Déu, màrtirs el 1936.

La imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia anterior a 1936:
La imatge que es venerava fins el 1936 era d’alabastre policromat i amidava 50 cm d’alçària. Per la seva factura, podia situar-se en l’etapa de transició entre el romànic i el gòtic. Dreta, tenia el Nen Jesús recolzat en el seu braç esquerre, sostenint el ceptre reial a la dreta, d’argent. El Nen, a la vegada, tenia un ocell a la ma dreta. Estaven recobertes ambdues amb vestits postissos que li eren canviats per les Cambreres de la Mare de Déu, cerimònia durant la qual no era permesa d’altres persones en el cambril. Lluís Bonifàs i Massó i el seu germà Francesc, el 1772, van confeccionar el tron per a la imatge de la Mare de Déu, la seva base, la barana i els àngels.
El 1904 es procedeix a la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. L’any 1904 era un any jubilar marià i el món catòlic celebrava el cinquanta aniversari del dogma de la Immaculada Concepció de Maria. A Reus, el 9 d’octubre de 1904, va tenir lloc la Coronació, imposant a la imatge de la Mare de Déu i a la del nen Jesús unes corones d’argent daurat amb pedreria, que foren una ofrena del rei Alfons XIII el qual, pocs mesos abans (14 d’abril de 1904), havia visitat el Santuari.

La imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia des de 1941:

La imatge actual (1941) té també la mateixa alçària que l’anterior. També és d’alabastre policromat, i tant la Mare com el Nen imiten la posició de la primitiva. Un vel li tapa la cabellera, i un mantell blau, amb decoració de flors, li cau des de les espatlles, quedant-li cenyit en el costat esquerre. És obra de l’escultor barceloní Enric Monjo. La Mare de Déu descansa sobre un tro de glòria, obra de l’escultor reusenc Modest Gené, com també els dos àngels, policromats i daurats, que sostenen el mantell de roba, semicircular, que dóna majestuositat a la imatge. La seva composició de conjunt, triangular, recollint els precs dels fidels, que sembla elevar-se cap un punt superior, origen de les altres coses, i l’eix cromàtic que configura el seu mantell del temps ordinari, de colors blanc i blau, símbols de la divinitat i del cel, donen a la imatge l’aureola del coneixement del món nou que cerquen els seus devots.


Remodelació de la façana principal: projectes de Gaudí, Casellas i Bassegoda:
Es bo de saber que al 1903 es va fer un concurs per bastir la façana del Santuari i, entre d’altres arquitectes, Gaudí, fill de Reus i resident a Barcelona, i molt vinculat a l’associació de reusencs residents a Barcelona, també va presentar un projecte, del qual només en queden uns esborranys. La Junta d’Administració del Santuari d'aleshores i l'Ajuntament de Reus, van acceptar el projecte i Gaudí va posar com a condició el fer una tanca al voltant del Santuari mentre duressin les obres. La tanca es va construir i uns veïns si varen oposar per que se'ls tancava una drecera per accedir al seu mas. Va acabar amb litigi i plet per la qual cosa Gaudí es va retirar i el seu projecte no va fructificar. Pere Caselles, arquitecte municipal de Reus, que havia autoritzat la tanca sol·licitada per Gaudí, va projectar una solució senzilla per a la façana. L'obra quedà inacabada durant molts anys i l'última actuació (1991) la va dirigir l'arquitecte Bassegoda de la càtedra Gaudí quedant la façana principal tal com la coneixem actualment.

El dia de la festa de  la Mare de Déu de Misericòrdia:
Pel que fa a la data en que es celebra la festa major al Santuari, i com no hi ha constància escrita del dia concret de les aparicions a la “fadrineta”, cal dir que la data del 25 de setembre es va escollir l’any 1948 arran d’un concurs radiofònic organitzat per Ràdio Reus EAJ 11 i que des d’aleshores es va instaurar com a dia de la segona festa major local, en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia. Aquest mateix any l’Ajuntament va concedir la primera Medalla de la Ciutat, a la Mare de Déu, medalla que llueix cada dia 25 de setembre i cada vegada que es trasllada a la ciutat, i això passa només cada 25 anys de la coronació canònica i a cada centenari de l’aparició.

Des del segle XVII es celebrava una festa en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, al voltant de la Pasqua de Pentecosta. Però des de 1843, una de les festes importants al Santuari és la que es celebra el dia de la Santíssima Trinitat (finals de maig, començaments de juny), per tal de complir amb el “Vot de Poble” que es feu en agraïment per la fi del bombardeig sobre la ciutat de Reus, efectuat pel general Zurbano a causa del pronunciament, a la ciutat, del general Prim. El poble pregava per intercessió a la Mare de Déu de Misericòrdia que s’acabessin les bombes. El final del bombardeig va succeir un 11 de juny de 1843, dia de la Santíssima Trinitat. La imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia era a la Prioral, on “casi feya plorà lo veure que devan nostra Senyora de Misericòrdia y cremavan tans ciris, y va durà una temporada que tot eran novenas, rosaris, oficis, de las promatensas que la gen avian fet, pues se atribuí a miracla de nostra Senyora, lo pugué aplacà la ira de Sorbano (Zurbano). Dues dones reusenques van tenir un protagonisme destacat en la resolució d’aquells fets: La religiosa Lluïsa Estivill, superiora del convent que atenia els malalts i ferits a l’hospital i la seva novícia Maria Rosa Molas que més tard seria la fundadora de les Germanes de la Consolació i canonitzada per Joan Pau II. Les dues van creuar les línies del setge a la ciutat de les tropes enemigues, i van facilitar l’acord de la fi dels bombardejos, pactant amb el mateix Zurbano.


 
Així, doncs, des de 1948, el dia 25 de setembre es converteix en festivitat local per celebrar la devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia. Aquest dia, Reus celebra la segona festa Major i moltes de les activitats festives es fan a l’entorn del santuari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada