Que la festa d’avui, en aquest Any Sant de la Misericòrdia que estem celebrant, ens ajudi a renovar i a consolidar els nostre baptisme.
Mn. A. Roquer
|
Lectura del
llibre del profeta Isaïes (Is 42,1-4.6-7)
|
|
Això diu el
Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat,
en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè
porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels
carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que
vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins
haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves
decisions.
»Jo, el
Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et
destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als
ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar
del calabós els qui vivien a la fosca.»
|
|
Lectura dels
Fets dels Apòstols (Ac 10,34-38)
|
|
En aquells
dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa
diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el
bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al
poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és
Senyor de tots.
»Vosaltres
ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per
Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar.
Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb
Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut
a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.»
|
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,15-16.21-22)
|
|
En aquell
temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fóra potser el
Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve
el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li
el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.» Un dia que tot el
poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel
i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu
digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.»
|
Homilia:
Els 30 a.
de Natzaret es resumeixen, simplement, en això: “Pujà amb els seus pares a
Natzaret i els era obedient... I el nen creixia i era entenimentat”.
La litúrgia
d’avui dóna un salt en el temps. De la infància a l’edat adulta. Però amb una
afirmació definitiva: “Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m’he
complagut”.
La festa
del Baptisme de Jesús és d’origen recent a casa nostra, a l’Occident. Va ser instituïda
com a festa l’any 1960. Els promotors d’aquesta celebració els va assemblar que
la manifestació de Jesús al món assolia la seva plenitud amb aquestes paraules:
“Aquest és el meu fill, el meu estimat”. Isaïes parla d’una veu que crida
anunciant que es revelarà la glòria de Déu. Sant Pau parla que s’ha revelat
l’amor de Déu que ve a salvar tots els homes per Jesucrist”.
D’altra part,
la festa d’avui és una bona ocasió per reflexionar sobre la nostra condició de
batejats. És una festa per agrair a Déu el do de la gràcia de la fe; per agrair
als pares que van ser instruments d’aquest do. I convé pensar com vivim el
nostre baptisme. Sempre s’ha dit que hi ha batejats de nombre i batejats en
l’Esperit que viu i actua en la seva vida. El nostre baptisme no fou un acte de
pietat, ni tampoc una tradició, un costum; sinó el començament d’una nova vida.
Jesús marxa
al desert, vora el riu Jordà, perquè vol escoltar, com feien molts, el profeta
Joan, que s’adreça a un poble que viu en l’expectació i convida a la gent a
rebre un baptisme d’aigua com a signe de purificació i de conversió. Jesús va
al Jordà, i rep el baptisme de Joan. Aquest canvi de vida els evangelis ens l’expliquen
com sempre amb un llenguatge poètic i simbòlic que porta un contingut plenament
teològic. L’Evangeli ens diu que “el cel s’obrí”: s’acaba la distància entre
Déu i el homes, desapareix la separació entre cel i terra, Déu s’ha fet home!
Diu també l’Evangeli que l’Esperit Sant baixà cap a Jesús en forma visible com un
colom. L’Evangeli parla encara de la veu de Déu que confirma definitivament Jesús
com a fill estimat, ple de l’Esperit Sant; una veu que també es va sentir el
dia del nostre baptisme (“Ets imatge de Jesús”).
Sant Pau
també explica el sentit d’aquesta festa. “S’ha revelat l’amor de Déu que vol salvar
tots els homes”. I no l’ha mogut les obres que nosaltres havíem fet sinó la
seva bondat que ens salva amb un bany d’aigua regenerador i amb el poder de l’Esperit
Sant.
Al Jordà es
manifestà qui era aquell Jesús que venia de Natzaret al Jordà. “Ets el meu
fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”.
Que aquesta
festa d’avui ens mogui a valorar el nostre baptisme, a prendre consciència que,
per l’aigua i per l’Esperit, també nosaltres som fills estimats de Déu. Que la festa d’avui, en aquest Any Sant de
la Misericòrdia que estem celebrant, ens ajudi a renovar i a consolidar els
nostre baptisme.
També nosaltres,
tots els batejats, som fills estimats de Déu.
