Ella és la mestra que ens ha
ensenyat com s’ha d’estimar Déu entre els germans, que és un mateix amor.
Mn. A. Roquer
Homilia:
Fa ben pocs dies, una setmana pràcticament, que celebràvem litúrgicament
la festa de l’Immaculat Cor de Maria. Ho celebràvem l’endemà de la festa del
Sagrat Cor. I avui, amb unes lectures bíbliques que, no perquè sí, fan
referència a la misericòrdia de Déu, m’ha semblat be que, com que no hi ha cap
sant especial a celebrar, poséssim com a missa d’avui, dia 25, la missa votiva
de l’Immaculat Cor de Maria, per proximitat amb la festa i per la temàtica que
tracta.
Hem d’interpretar el sentit bíblic de l’expressió cor. El cor, com a
símbol, significa la persona; i així parlarem d’una persona de bon cor, d’una persona d’un gran cor. Per aquest motiu podem
celebrar la missa de Maria en el seu cor. Tot sabem, no sé si ho podem entendre
del tot, què va significar aquell cor de mare. Posem-ho avui: què està
significant encara avui per a nosaltres aquest cor de mare?. Per aquest camí,
què en diríem, doncs, de la persona de la Mare de Déu?.
Parlar del cor immaculat és parlar d’un cor indivís, un cor que estima
per igual a Déu i als germans, i per això no es divideix. I molt més aquí al
Santuari, que és la confirmació d’aquest amor de la ciutat de Reus en un moment
de necessitat que acut a una mare, perquè sap com és el cor d’una mare. I
aquest Santuari no és pas la resposta més generosa, que ho és. La manera
d’expressar el nostre amor és aquesta casa i, encara més, les persones,
vosaltres, els que cada dia 25 us feu presents aquí. Si Maria, el 1592, aquí
manifestà la bonesa del seu cor de mare, avui aquí hi som nosaltres perquè som
persones agraïdes i volem ser uns bons fills que agraeixen aquest amor de
predilecció.
Venir aquí a les 7 del matí cada dia 25 de mes no és un costum, no!, és
més; no és una tradició, no!, és més; no és que ja hàgim acabat la son, ni molt
menys, i menys l’endemà de sant Joan!. És un deure, un deure agraït i per això
és un deure agradable. Amor, amb amor es
paga.
Ens diu l’Evangeli: “Maria conservava aquests records en el seu cor i
els meditava”. Nosaltres, també, conservem aquests records i, agraïts, els
meditem i ens fem presents aquí cada dia 25.
Parlant del cor de Maria, la missa d’avui ens parla d’un cor pur i
dòcil, suau i senzill, un cor agraït, un cor ferm i atent. Revestim-nos...
potser millor dit no revestim-nos, vestim-nos d’aquests sentiments, perquè
també nosaltres tenim motius per manifestar el nostre agraïment.
Ella és la mestra que ens ha
ensenyat com s’ha d’estimar Déu entre els germans, que és un mateix amor.
