diumenge, 19 de desembre del 2010

Homilia IV diumenge d'Advent

Per tant, si Déu-està-amb-nosaltres, qui pot sentir-se sol?. No tinguem por, Déu és el Déu-amb-nosaltres. Donem-ne gràcies.
Mn. Creu Saiz
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 7,10-14)
En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les profunditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel.» Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor.» Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 1,1-7)
Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes en les escriptures santes. Aquesta bona nova es refereix al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David, però per l’esperit que santifica va ser constituït Fill poderós de Déu des que va ressuscitar d’entre els morts.
Per ell he rebut el do de ser apòstol, missioner del seu nom a gent de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat. Als cristians de Roma, estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 1,18-24)
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.» Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.
Homilia:
Bé, IV diumenge d’Advent, i no presideix, com podeu veure Mn. Anton Roquer, capellà d’aquest santuari de Misericòrdia perquè s’està recuperant d’una petita malaltia que ha tingut; s’està recuperant i avui no ha pogut baixar a presidir l’eucaristia com ell presideix habitualment la nostra eucaristia al nostre Santuari.

Avui podem dir, després d’escoltar la paraula de Déu, que hem proclamat la grandesa d’un home bo!, Josep. Així de clar ens ho diu l’Evangeli. Ahir, a la missa de 2/4 de set de la tarda, a la Prioral, i parlant d’aquest home bo que és Josep, jo vaig fer una pregunta: si creieu que hi ha més gent que és bona que dolenta. És clar... ningú va dir res; esteu aquí escoltant... és una pregunta que ens la fem, però tampoc no cal que aixequem la ma (mira, no sé que hem de dir...). I vaig fer: jo em penso que hi ha més bona gent que no pas gent dolenta. I un nen de 7 ó 8 anys, no crec que en tingués més, va fer així amb el cap (moviment d’afirmació); potser com que tenia els avis allà al costat, devia dir si ara jo dic que no després el avis... Bé, l’anècdota és l’anècdota, però em penso que sí, que és una gran realitat, al menys jo ho afirmo i penso que vosaltres també, que hi ha gent molt bona!, hi  ha gent bona!. Home, tots també tenim les nostres coses, també tenim la nostra part de dolenteria, però en general, diríem que som bons.

El dia de la Immaculada, 8 de desembre, proclamàvem la grandesa d’una dona bona!, Maria. I les dues persones fan el que Déu, a través de l’àngel, els ha suggerit. Com es farà això? deia Maria; una vegada queda clar el què: “Facis en mi segons la teva paraula”. A Josep, amb el seu dubte: “No tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa”. Són persones disponibles.

Maria és capaç de mantenir un diàleg amb Déu sense cap reserva, allò que no entén ho pregunta, i d’acollir el primer regal de Déu, el més preuat regal, el Fill, “l’Emmanuel” que ens ha dit la primera lectura del profeta Isaïes i aquest evangeli (“Déu-és-amb-nosaltres”). Josep, encara que no entén res del què passa, no vol abandonar Maria, tot i que la Llei li donava la raó, per això diu: en secret desfarem l’acord que tenim; aquest home bo dubtà de posar-se a favor de les institucions o a favor de les persones; i elegí el camí de la seva esposa, Maria. La Institució l’hi protegia l’honra a Josep; la persona donava i necessitava amor, i Josep es decidí a favor de l’amor. ¿No ens recorda allò que després diria Jesús, i que també faria, referent al dissabte o a la Llei?: “L’home no s’ha fet per al dissabte, és el dissabte que s’ha fet per a l’home”.

Per què Josep és bo? O si voleu, fem la pregunta de diferent manera, Què és la bondat? I tots diríeu una sèrie de qualificatius sobre la bondat. Però, mireu, deixeu-m’ho dir, la bondat no es confon amb la tonteria, ximpleria, sinó amb la valentia, perquè per ser bo s’ha de ser molt valent. En Josep la bondat té la gràcia de la senzillesa, de la humilitat, de la prudència; res de crítiques, analitza la situació, valora el més important i, quan es troba amb el misteri, perquè es troba amb el misteri, entra dintre del misteri i s’emplena del misteri o de l’Esperit Sant. En Josep, la bondat té l’encant del respecte, no entén el què passa, però respecta la seva dona i s’inclina a favor de l’amor. La persona està per damunt de la institució i de la Llei. En Josep la bondat té grandesa d’amor. Com després el Fill té la grandesa de l’amor profund i davant de la Llei actuarà amb plena llibertat per dir-nos que per damunt de tot hi ha l’amor. Recordem el fet quan li presenten a Jesús aquella dona: Oh!, la Llei ens diu que aquesta dona que ha estat sorpresa cometen adulteri, l’hem d’apedregar. Tu què hi dius?; perquè la Llei ho diu!. I Jesús, clar, bon mestre, fa revertir la pregunta cap els interlocutors: I vosaltres? El que estigui net que tiri la primera pedra.

Un amor, el de Josep, fet d’acollida i entrega, de tendresa i delícia. L’amor que sentia per Maria creix i es desviurà per Maria i pel Fill que està venint. Josep descobrí que creure en Déu, tots en som de creients en Déu aquí, l’obliga a creure en l’home, ens obliga a creure en l’home, en les persones. Si Déu ha optat per l’home, “Déu-és-amb-nosaltres”, és que es pot confiar en ella, en la persona. L’home pot tenir moltes ferides, però Déu ja les ha desat, i totes podem curar-se.

“Li posaràs per nom Jesús perquè Ell salvarà el seu poble”; a nosaltres ens salvarà del pecat. Josep comprengué que Déu està a prop, i que és Déu-amb-nosaltres. Déu ens acompanya, germanes i germans; Ell està a prop nostre, està dins nostre. Serem capaços reconèixer-lo?. Hi ha moltes presències, ja ho sabem, i signes de Crist en aquest món.

Per tant, si Déu-està-amb-nosaltres, qui pot sentir-se sol?. No tinguem por, Déu és el Déu-amb-nosaltres. Donem-ne gràcies. Amén.